____ Associació Amics de la Seu Vella de Lleida ___

Campanar de la Seu Vella
Té forma d'octàedre amb un diàmetre de 12,65 metres a dalt de les seves quatre plantes de 50,98 metres. El coronament o part superior, de 9,62 metres d'alçada, redueix el diàmetre a 9,45 metres, per tant, l'alçada total supera els 60 metres. És accessible la pujada fins a la terrasa superior, totalitzant 238 esgraons Al segle XVII, després de l'ocupació militar, el bisbat es va veure obligat a comprar el campanar als militars per 3.000 monedes d'or per tal que es poguessin utilitzar les campanes per anunciar els serveis religiosos i en cas d'alarma.	La planificació inicial del temple comptava ja amb el campanar exterior a les naus, peró amb la porta d'entrada des de la nau de ponent del claustre. La construcció s'inicià a mitjans del segle XIV i després de períodes llargs d'interrupció s'acabà l'any 1420. El seu enorme volum i alçada s'equilibra per mitjà del claustre, creant-se una conjunció harmònica entre el cimbori i el campanar, que té com a resultat un perfil únic i inconfusible, visible des de molts quilòmetres de distància. Allotjà fins a setze enormes campanes de perfecta fundició i acabat, amb les quals s'obtenia la més amplia i completa escala musical. Actualment, d'aquelles setze, únicament es conserven dos, la Mònica tocant els quarts, i la seva germana gran, la Silvestra, tocant les hores amb una quasi perfecta puntualitat.

	Molts han estat els poetes que han dedicat obres al Campanar de Lleida, però la més famosa i coneguda és el sonet de Magí Morera i Galicia. Amb motiu de la Festa Major de l'any 1912, es va col·locar una làpida de marbre al peu del campanar en la qual, a sota del retrat en bronze del poeta, s'hi gravà aquella poesia. El pianista i compositor Ricard Vinyes, amic i admirador del poeta, va escriure l'any 1918 un sonet per honrar la seva memòria. Aquesta composició, gravada en pedra, es va col·locar al peu de la torre del campanar a la tardor de l'any 1980.
El campanar de Lleida A dalt de la montanya que domina la hermosura dels termes lleidatans, s'axeca un campanar fet per titans ó per homes de rassa gegantina. Quan guayta cap a vall, l'aygua vehina del riu li dona espill y l'horta encants; y guaytant cap amunt, toca amb les mans y conversa amb la lluna y la boyrina. Pugemhi, donchs... l'escala cargolada qu'als ulls dona mareig y al cor neguit sembla qu'estigui desde'l cel penjada. Y amunt, amunt, ja ets dalt, ara, esperit, si't sents d'áliga'l cor, pren revolada, que ja ets a mitx camí del infinit! Magi Morera i Galicia Lleida al seu poeta, Maig 1912	A l'homenatjat del Castell Ja que un sol sentiment avui domina l'anima i el cor de tots els lleidatans probem que per l'afecte som titans al poeta de raça gegantina. I que ell assaborint dolçor veina d'aquella del seu verb tan ple d'encants guardi un record d'apretades de mans mai desfetes del temps per la boirina. Pugem-la sí, l'escala cargolada mes ara, sens mareig i sens neguits puig que el seu peu, com bandera preuada hi trobe, per companys de revolada l'hermos sonet que parla d'infinit. Ricard Viñes 1918

El campanar de Lleida

A l'homenatjat del Castell