____ Associació Amics de la Seu Vella de Lleida ___

Capelles
Les capelles del creuer:
Sagristia	La grandiositat del creuer permeté que el nombre de capelles absidals passés de tres a cinc, corresponent una a la nau principal i dues a cadascuna de les laterals. La seva construcció fou inicialment romànica però les concessions obtingudes per les famílies nobles, canonges, bisbes, etc. modificaren algunes en l'estil gòtic imperant. La capella principal o absis principal interposa, entre l'absis pròpiament dit i el seu arc toral, una zona pre-absidal de gran profunditat. La capella era voltada d'un cor tallat amb fustes fines. Sota l'arc toral existia un enorme retaule de marbre i alabastre, obra del mestre Rubió, del qual es conserven algunes peces al museu Diocesà i a tres museus dels Estats Units. De la mesa sagrada, esculpida en marbre i jaspi només queden les columnes destinades a sostenir el dosser del tron episcopal.
A l'espai pre-absidal es troba la porta d'accés a la sagristia, d'estil gòtic tardà, oberta cap una de les capelles laterals que aviat fou habilitada, dividint-la en dues plantes comunicades per una escala del més típic gòtic català. Davant la sagristia hi trobem la tomba del canonge Berenguer de Barutell, que fou tutor de les filles de Jaume II, el Dissortat, últim compte d'Urgell, el qual morí assassinat en defensa dels interessos de la catedral. Fou construïda el 1452 amb un arc apuntat, enriquit amb un guardapols conopial amb fulles i flors.		Tomba de Barutell
Capella dels Montcada	En 1328, Ot de Montcada, germà de la reina Elisenda, va adquirir els drets de la primera capella del costat de l'epístola, que era romànica, i la feu ampliar i reformar en estil gòtic per destinar-la a panteó dinàstic de la poderosa família Montcada, fou la més sumptuosa que hi hagué, per les escultures i rics retaules del pintor Ferrer Bassa. La capella fou dedicada a Sant Pere en l'altar principal i a Sant Pau i Sant Joan en altres dos altars laterals. El més important dels sepulcres que s'hi construïren era ornat amb figures jacents: dama i cavaller, de magnífica escultura i bellíssima policromia, de les que tan sols es conserva la meitat superior dels cossos, algunes de les altres escultures estan al museu dels Llaustros a Nova York. Al costat d'aquesta capella fou construïda el segon terç del segle XIV la capella de Colom, fundada pel bisbe Ferrer de Colom. Posseeix unes claus de volta que representen la Verge amb l'Infant i l'Anunciació. Hi ha gran abundància d'escuts familiars que consisteixen en un colom amb un bàcul creuat com a fons. De la tomba del fundador es conserva part del fris amb una processó funerària de frares i clergues.
Altres Capelles de la Seu Vella:
Sepulcre de Requesens	La Capella de Requesens es troba situada a la nau de llevant, al costat de l'anomenada Porta dels Fillols. Fou fundada i edificada pel bisbe Guerau de Requesens a finals del segle XIV i dedicada a l'advocació de l'Epifania. L'absis consta de cinc costats amb cinc finestrals geminats amb travessers i calats. Les arestes de les voltes estan adornades amb figures, dossers i escuts. Les tres claus de la volta presenten una rica decoració lobulada amb escuts de la família i del bisbe fundador. En un d'ells és evident la imatge de la Verge que té als seus peus al bisbe Guerau. Al mausoleu hi ha el cos del fundador i del comte Lluís de Requesens, que fou governador i capità general de Catalunya. A sota i amb entrada per l'exterior, a l'escalinata de la Porta dels Fillols, hi ha la cripta on s'enterraren altres membres de la família.
La Capella de Sant Joan Baptista està a la mateixa nau i a l'altre costat de la Porta dels Fillols. Fins al segle XIV la capella allotjà el baptisteri. Al principi era romànica, però quan passà a ser propietat de la família Pinell es modificà al gust gòtic d'influència aragonesa. Està adornada amb multitud d'escuts que representen un pi. Les claus de la volta representen a la Verge amb el Nen.
	La Capella de Jesús o de Cescomes és l'única capella totalment exterior al temple, amb accés per l'escalinata i atri de la Porta dels Fillols. Fou fundada pel bisbe lleidatà Arnau de Cescomes, si bé quan s'acabà ja era arquebisbe de Tarragona. S'inaugurà el 1334 i fou obra de l'anglès Reinard des Fonoll. L'interior de la capelles, les seves proporcions, la mida de l'absis, les voltes i els grups escultòrics en fan un model perfecte. Està adornada amb cinc vasos funeraris que pertanyien a familiars dels Cescomes, així com també una làpida fundacional i de consagració.
A la resta del temple cal destacar també la minúscula capella de Sant Tomàs i Sant Blai, amb pintures mudèixars que encara són evidents; la de Clariana, amb escuts formats per quinze estrelles de vuit puntes; la de Santa Margarida, amb pintures murals del segle XIV que representen la Crucifixió; el Mausoleu de Berenguer Gallart.		sepulcre de Pere Moliner (1322)
Cripta de Requesens	Múltiples capelles i sarcòfags, fundacions de bisbes, canonges, nobles i clergues adornaren el recinte de la catedral. Moltes han desaparegut durant el temps d'ocupació militar, entre elles cal destacar les tombes de Berenguer de Peralta, de Bernat de Gralla, de Gombau de Camporrells, de Guillem Pere de Ravidats i d'Esteve de Mulceu.