| Història de l'Associació | |
 Arxiu fotogràfic de l'Associació |
|
|
Amb el pas dels anys i l'estat d'abandonament per part de les institucions, la Seu Vella va degradant-se més i més. Algunes veus lleidatanes clamen per la necessitat de posar-hi remei, i així, l'any 1972 un grup d'amics als qui preocupava l'estat llastimós en que es trobava la Seu Vella de Lleida, decidiren crear una agrupació o entitat que agilitzés la reconstrucció de la catedral. Demanaren l'autorització del Bisbat i de la Direcció General de Belles Arts per fer l'intent, acceptaren la idea i delegaren en el Dr. Amadeo Colom, Vicari General del Bisbat, i en el Dr. Ferran Boneu, Conseller de Belles Arts, per encapçalar el grup. Es convocà una primera reunió pel dia 26 d'octubre de l'any 1972, la qual va tenir lloc a la Casa d'Exercicis. Una segona reunió celebrada el 28 de desembre d'aquell mateix any endegà el procés constituent. D'aquesta darrera reunió en sortí una Junta Fundacional encarregada de fer els Estatuts i els tràmits adients per constituir l'Associació AMICS DE LA SEU VELLA, amb els objectius primordials de protecció, ajuda, defensa i promoció del monument i del seu entorn, així com de la seva històrica i projecció ciutadanes. |
|
|
Tant la forma jurídica de l'entitat, com el nom i el primer president, que fou el senyor Ferran Boneu, s'acordaren en aquesta primera Assemblea. Posteriorment seguiren els tràmits fins ser oficialment reconeguda i inscrita al Registre General d'Associacions amb data de 23 de febrer de 1973. Com a primeres tasques es fixaren: La captació de socis i recaptar els mitjans materials necessaris per que la restauració arribés a ser un fet, posant el punt de mira en l'any 1978, VIIè centenari de la consagració de la Seu Vella. Era urgent realitzar el tancament de la catedral per a protegir-la de les inclemències del temps i per controlar l'accés dels visitants, impedint així robatoris i vandalisme. |
 Primer rètol de l'Associació |
 Arxiu fotogràfic de l'Associació |
Tanmateix, la tasca era gegantina, tenint en compte que l'Associació no disposava de mitjans econòmics, però s'havia de remoure cel i terra per trobar-los. Aquella naixent Associació era un motor il·lusionat, amb el propòsit de moure les voluntats dins els Organismes oficials, entitats i particulars, aconseguint amb ben poc temps posar la restauració en marxa. Cal dir que a Madrid, es recorregueren tots els Ministeris que podien aportar quelcom d'ajut, i l'ajut s'obtingué. |
|
En reconeixement a la tasca feta, se'ns atorgà la qualificació d'Entitat d'Utilitat Pública en Consell de Ministres de 21 de juny de 1974. També la Generalitat de Catalunya en Ordre de 22 de novembre de 1982, ens donà el títol d'Entitat Col·laboradora del Patrimoni Cultural. S'havien passat molts treballs, moltes angoixes, però en arribar l'octubre de 1978, poguérem celebrar el VIIè centenari de la Seu Vella, havent assolit gairebé tots aquells primers objectius. Encara restava molt per fer, però l'Associació Amics de la Seu Vella podia mirar enrera i gaudir amb satisfacció de la tasca feta. L'Associació, a l'ensems que treballava perquè anés avançant la restauració, desenvolupava una altra tasca no gens menys important, i era la de donar a conèixer als lleidatans en primer lloc i tot seguit arreu, més lluny de les nostres contrades, la importància històrica i artística del nostre monument, que havent servit de caserna durant més de dos segles, restava gairebé desconegut. S'empraren tots els mitjans a l'abast: publicacions, targetes postals, llibres, diapositives, visites organitzades, etc. |
|
|
Cal destacar els socis fundadors: Josep Serrate que va cedir a l'Associació els drets d'edició del seu llibre "Les portades romàniques de la Seu Vella", important obra molt buscada per estudiosos i col·leccionistes, i Enric Garsaball, que cedí els drets de reproduir en targetes postals quatre pintures que representen aspectes de la Seu Vella i el seu entorn, als segles XV - XVII, segons dades documentals i l'assessorament de l'historiador Josep Lladonosa i Pujol. |
 |
| "La Suda i el Raval de Sant Gili (segle XV)" Reconstrucció hipotètica del pintor lleidatàEnric Garsaball, feta amb l'assessorament documental de l'històriador Josep Lladonosa. Actualment es conserva al Museu Jaume Morera. |
|
|
Així les coses, el VIIè centenari es commemorà amb un seguit d'actes culturals i s'encunyà una medalla commemorativa. A l'assemblea general de l'any 1981 el Dr. Ferran Boneu dimití del seu càrrec de president, essent elegit nou president mossèn Jesús Tarragona, fins a les hores vicepresident de l'Associació. Aquest canvi en la presidència coincideix, més o menys, amb el traspàs titularitat de la Seu Vella, que recau en la Generalitat de Catalunya. S'amplien els objectius de l'Associació, depassa la iniciativa de vetllar pel monument i es compromet a la millora de l'entorn. |
|
|
A proposta de Juli Daura, es comença a celebrar el dia de l'arbre a la primavera de l'any 1982 amb la plantació de 200 arbres al costat sud de la muralla de Sant Martí. Aquesta diada va tenir una continuació durant 3 anys més. L'any 1983 es començaren a fer els primers passos per adquirir un orgue històric, procedent d'un monestir de monges Bernades existent a Benavente a la Província de Zamora, per instal·lar-lo a la Seu Vella, procés que s'allargà perquè no podíem pagar-lo tot de cop; després s'havia de fer restaurar, que fou també llarga tasca, però que culminà el mes de juny de 1987 que va poder ser estrenat amb un concert d'inauguració. Aquest orgue fou construït l'any 1833 per Cándido Cabezal; segons l'acreditat organer de Papiol, Gerhard Grenzinc, oferí tota garantia de que no havia estat manipulat ni havia sofert cap reforma des de la seva construcció. |
 |
 Acte notarial d'identificació i segellat de l'urna que conté les restes del rei Alfons el Benigne, la reina Elionor i el seu fill, l'infant Ferran, |
L'any 1985 es va iniciar una nova etapa amb la investigació i recerca per recuperar les restes del rei Alfons el Benigne, que culminà amb el seu trasllat i sebolliment a la Seu Vella l'últim diumenge d'octubre de 1986. Amb aquest acte es recobrà també la celebració del Dia de la Seu Vella. És decidí celebrar-lo cada any el darrer diumenge d'octubre en record de la commemoració que sempre s'havia fet en aquella data per tal de commemorar la consagració del temple el 31 d'octubre de 1278. Així com a l'etapa anterior la celebreció tenia la finalitat de recaptar mitjans econòmics, en aquesta ens proposarem que fos ocasió de recuperar la memòria de dades, personatges i fets que formen part de la història de la Seu Vella i per tant, de la història de Lleida i que, deixant de banda uns pocs estudiosos, romanien oblidats o desconeguts gairebé de tothom. |
|
En aquesta, que en podríem dir, segona etapa i amb motiu de la creació del Patronat de la Seu Vella, semblava que la nostra Associació perdia protagonisme, però no és així, perquè al formar part del Patronat, seguim essent el motor que dóna l'impuls, seguim essent importants i necessaris per quan que fem sentir la nostra veu en tot allò que afecta la nostra estimada Seu Vella. Pot ser que tinguem un temps de treball menys lluït, però no gens menys ambiciós. |
|
 Arxiu fotogràfic de l'Associació |
A l'assemblea General de l'any 1998 va ser elegit nou president de l'Associació Joan Ramon González Pérez en el decurs d'una reunió en la qual, sense precedents en la història de l'Associació, va comptar a diferents candidats al càrrec. Amb ell començà una nova etapa marcada per una nova col·lecció de publicacions, la cada cop més estreta col·laboració amb el Patronat de la Seu Vella i les institucions que l'integren, la modificació dels estatuts que regeixen l'Associació i el canvi de domicili social. Aquest mateix any es va celebrar el 25è aniversari de l'Associació amb exposicions de fotografies, conferències i la publicació d'un llibre que recull la tasca duta a terme per l'Associació durant la seva existència. En un acte celebrat a la Seu Vella el dia 7 de juny, es va fer un homenatge a tots els socis fundadors de l'Associació lliurant-los una distinció honorífica consistent en un diploma dibuixat per Sebastià Tamarit Barrull, qui realitzà una orla amb totes les arcades del claustre. |
A partir d'aquest acte, ja es podien commemorar els 25 anys de permanència dels socis a l'Associació, als que es lliura una làmina especialment elaborada pel soci i artista Francesc Puntos Amoròs. En aquesta nova etapa des de l'Associació s'ha buscat la implicació d'altres entitats lleidatanes, tant per col·laborar en les nostres activitats com per a que fessin les seves pròpies al voltant del monument. Només com exemple, cal citar la participació voluntària i desinteressada de la pràctica totalitat de les entitats culturals de la ciutat en la celebració del Dia de la Seu Vella de 2003, any en que es commemorà els 800 anys de la col·locació de la primera pedra de la vella catedral. |
 Arxiu fotogràfic de l'Associació |
|
Només resta dir que l'Associació ha fet i està fent una tasca que semblava un somni impossible, on els Socis són un molt importat ajut. Actualment som un miler de socis efectius, però per tractar-se del primer monument i més emblemàtic de Lleida, hauriem de ser molts més. Per això, si t'agrada el que veus aquí Fes-te soci Actualment la Junta Directiva està composada pels següents membres:
La seu social de l'Associació es troba al carrer Vila Antònia número 3, 2n pis 1a porta de Lleida, on os podrem atendre els dilluns i dimecres de 19,30 a 21,00 hores. Telèfon 973 233 621, provist de contestador automàtic. També os podeu ficar en contacte per correu electrònic. |
|
 |
|
Portada