____ Associació Amics de la Seu Vella de Lleida ___

Restauracions dutes a terme per l'Associació en la seva primera època
L'any 1948, un cop la Seu Vella deixà de ser caserna, es va escometre l'inici de restauració que va permetre de retrobar les meravelloses arqueries del claustre. Malauradament, la manca de recursos i d'un organisme o grup que canalitzés l'esforç i li donés l'impuls necessari, va ésser la causa de que la Seu Vella restés convertida en un recinte ple de runes i mal tancat amb taulons, que permetien el pas a tota mena de depredadors que s'anaren emportant trossos d'escultures, de capitells. Com a mostra més palesa i encoratjadora van produir-se els robatoris del relleu de la Pentecosta, del mestre Robió, que fou recuperat a Madrid gràcies a les gestions de la nostra Associació, i del cap de l'estàtua jacent del sepulcre del Canonge Berenguer de Barutell, que molts recorden haver vist sencera i que no s'ha recuperat.
Arxiu fotogràfic de l'Associació
Un cop creada l'Associació es contactà amb l'arquitecte encarregat de la restauració i amb la Direcció General de Belles Arts a Madrid. Es conseguí que s'aprovés un pressupost molt important per aquells temps i començaren les obres. Però el projecte comprenia sols l'edifici, i hi havia moltes altres coses per fer. Era urgent poder-lo tancar, fer les portes. A partir d'alguns trossos de les antigues portes, que eren al Museu Diocesà, es va fer el projecte i es pressupostà. Les primeres foren la porta de Sant Berenguer, que costejà l'Ajuntament juntament amb les de les dos naus laterals; la de l'Anunciata, costejada pel soci Damià Trilla Moragues; la dels Fillols, a càrrec de la Diputació; un altre soci costejà la porta de la nau central al claustre, i així, poc a poc, s'aconseguiren totes.	Arxiu fotogràfic de l'Associació
Arxiu fotogràfic de l'Associació	Mentrestant es restaurà la Capella de Jesús, bona part amb l'aportació especial de la família Bordalba, i la resta per l'Associació, amb l'ajuda de les brigades de picapedrers cedides per l'Ajuntament; l'espai fou destinat a fer misses i d'altres celebracions litúrgiques i civils, era la recuperació simbólica de l'ús del vell temple. També es restaurà la Cripta de Requesens i la Capella de Sant Joan Baptista. Era ja l'any 1975, semblava impossible tot el que s'havia aconseguit, però encara restava molt per fer. Es van tancar amb vidres i alabastre totes les finestres, obra finançada per l'Associació mitjançant les quotes dels socis i els donatius recaptats en la celebració del "Dia de la Seu Vella" de dos anys.
L'any 1981 la Direcció General d'Arquitectura restaurà el campanar. Com a complement, l'Associació restaurà la capella de San Pablo Primer Ermitaño que hi ha al bell mig de la planta baixa del campanar, de planta vuitavada coberta amb volta de creueria, posant una porta de ferro i vidres per la banda que dóna al claustre.
Una altra tasca molt curosa i important fou, la de netejar les parets de l'interior de les capelles, treure el guix i la calç que les recobrien, per anar retrobant unes pintures romàniques i gòtiques, veritablement molt importants, que s'han restaurat a càrrec de l'Associació amb ajuts d'alguna Entitat. Així mateix, la Fundació General Mediterrània es feu càrrec de la recuperació i restauració de les pintures gòtiques de l’absis. Fins aleshores, s'havien fet les tasques més vistoses, més espectaculars, calia seguir endavant. Les següents no lluirien tant, però eren necessàries, calia netejar i classificar els trossos d'escultures per exposar-los, calia dignificar el recinte, arranjar tot l'interior per fer-lo més atractiu als visitants, que hi poguessin tenir lloc actes culturals, concerts i tota mena de trobades ciutadanes; calia que anés prenent vida i que els lleidatans s'acostumessin al fet que la Seu Vella és part de la ciutat, el cor de la ciutat, i no pas aquell recinte tancat, oblidat al cim del turó i només vist de lluny.	impressió realitzada amb motiu del Dia de la Seu Vella de 1977
L'any 1982 es crea el Patronat de la Seu Vella per tenir cura de la restauració del monument, de la vigilància de les obres i del compliment de la normativa atesa la diversitat de titulars de drets sobre el conjunt. Ostenta la presidència la Generalitat de Catalunya mitjançant el conseller de Cultura, estant representats el Bisbat de Lleida, l'Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida i l'Associació Amics de la Seu Vella.
A iniciativa del soci Antonio Hernández Palmés, els seus estudis i la col·laboració d'un equip d'especialistes en matèria d'història, d'arqueologia, de medicina antropològica, d'arquitectura i d'un fotògraf, es va aconseguir la recuperació de les restes del rei Alfons el Benigne, la reina Elionor i el seu fill, l'infant Ferran, les quals es trobaven a la catedral nova, retornant-les a la Seu Vella. El dia 26 d'octubre de 1986, en un acte que va resultar magnífic, impressionant, i en el que ens vam veure plenament assistits i recolzats per les institucions, Ajuntament, Diputació i Generalitat, es van dipositar les restes a la Seu Vella, en una senzilla i austera tomba ossari, dissenyada per l'arquitecte Àngel Corbella i construïda per l'escultor Víctor M. Pallarés Caballé, al mur que cega la capella de la Purificació o dels Gralla, on esperem que reposin definitivament.